Oriol Pons
Management i contractació:
+34 93 4413059
+34 645 390 997
otramvia@hotmail.com
joanramonguzman@gmail.com
[Web d’Oriol Tramvia]
Biografia
Oriol Pons [1951]
________________________________________
Oriol Tramvia neix un 14 de març de 1951 com a Oriol Pons. És el petit de cinc germans, i ells són el primer públic que té quan els asseu al jardí de casa per fer representacions. Agafant una sola de sabata com a micròfon, retransmet tota mena d’esdeveniments esportius imaginats, i la família l’aplaudeix animant-lo a seguir amb l’espectacle.
A l’Escola Sant Felip Neri l’ensenya a llegir i escriure el mestre Joan Salvat i aprèn francès escoltant cançons de l’Edith Piaf. Però un dia el fan fora de classe, i decideix calar foc a un paper i ensenyar-ho als alumnes que estan repassant la lliçó. És llavors quan els seus pares decideixen canviar-lo d’escola i el porten a un internat de Calella.
Quan s’acaba el curs torna a casa i descobreix una guitarra amagada a l’armari de la seva germana gran. Tot i no saber ben bé com funciona, l’agafa i comença a composar cançons. En la seva adolescència toca amb el Grup de Folk i enmig d’un recital deixa anar: “de pequeñito cagaba en un barranco, ahora que ya soy mayorcito me cago en Francisco Franco”. Per sort, aquella vegada ningú va acabar a comissaria.
A finals dels anys seixanta viatja a Formentera, d’on ha de marxar per fer el servei militar a Ceuta. Un cop finalitzat el servei militar s’instal·la a La Floresta on gestarà el seu primer LP: Bèstia! Poc després debuta com a actor, feina que compagina per sempre més amb la de cantautor.
Durant els anys següents canvia de casa de quinze vegades, viatja per Amèrica i Europa, intenta fer de botiguer i de cambrer, té una filla i sis gats.
Actualment viu al barri del Raval de Barcelona, on se’l pot veure a través d’una finestra dirigint una orquestra imaginaria amb un disc d’òpera a tot volum.
Bèstia! |
|
 |
Enregistrat en directe a la mítica sala Zeleste de Barcelona l’any 1976.
Oriol Tramvia és acompanyat pel grup Bhakta, format per Alfonso Encinas a la guitarra elèctrica, Salvador Pérez al baix elèctric, Carles Pérez al piano Fender i als violins i Sebastià Silvestre a la bateria. Compta també amb les col·laboracions de Miki Espuma, Joan Cassola i Dolors Palau. Inclou versions dels poemes Venedor d’amor de Joan Salvat-Papasseit, Ariadna de Salvador Espriu i de la cançó tradicional La presó de Lleida. La fotografia de la portada és obra de Colita i el disseny gràfic és de Claret Serrahima. |
Via 00: Febrer’s 1983 – 2004 |
|
|
|
Via 00 és la gravació de l’espectacle homònim interpretat durant el mes de febrer de 1983 al teatre Poliorama de Barcelona. L’actuació a càrrec d’Oriol Tramvia i la Fura dels Baus, que els va suposar el debut dalt d’un escenari, inclou una versió en català de Sunny Afternoon dels The Kinks i La nit que va morir John Lennon, amb lletra d’Albert Mas.
El seu llançament coincideix amb l’estrena de l’espectacle Quan tu no hi ets, que es va representar durant el mes de febrer de 2004 al jazzroom de La Cova del Drac de Barcelona. |
Radio Club Harlem Jazz |
|
|
|
Radio Club Harlem Jazz és l’únic disc en castellà d’Oriol Tramvia. Enregistrat en directe al Harlem Jazz de Barcelona el 12 de novembre de 1997. Col·laboren en algun dels temes que formen el disc: Albert Pla, Orestes Gas, Pep Molina, Enric Hernáez i Miki Espuma. Josep Maria Domènech i Teresa Petit posen les veus en off que obren i tanquen el disc. El llibret del CD conté un pròleg a càrrec de Jaume Sisa i Pau Riba.
La gènesi d’aquest disc cal anar a buscar-la al bar London del carrer Nou de la Rambla de Barcelona. |
Quan tu no hi ets |
|
|
|
Quan tu no hi ets és el primer disc d’estudi d’Oriol Tramvia. Surt al mercat l’any 2004 i l’acompanyament musical està signat per Akip (Ambient, Klimes i Paciència) unes sigles que amaguen els noms de Xavi García i Ignasi Sánchez.
Totes les cançons són originals d’Oriol Tramvia excepte Ani-kuni, que és un cant dels Pells-Roges americans; Vell pelegrí, una espiritual amb adaptació d’Artur Martorell i Món Espriu, que combina fragments dels poemes I beg your pardon i L’ós Nicolau de Salvador Espriu sobre la tonada de Don’t worry be happy de Bobby McFerrin. |
El Camí dels Degotalls |
|
|
|
El camí dels Degotalls és el segon disc d’estudi d’Oriol Tramvia. Està enregistrat l’any 2006 per Jero Castellà i Angel Riba als Estudis Jerosound de Tiana i editat per Discmedi.
En total són nou cançons que van des del valset fins al pop. A foc lent el món de l’Oriol Tramvia brilla aquí en tota la seva espectacularitat. |
60 Oriols |
|
|
|
60 Oriols sorgeix el 2011 per celebrar el 60è aniversari d’Oriol Tramvia. Es tracta d’un disc d’estudi, també editat per Discmedi, on hi col·laboren Rosa Luxemburg, Bárbara Granados, Carol Duran, Dani Pérez, Enric Hernáez, Joan Fortuny, Josep Castells i Quico Palomar.
Vuit noves cançons que inclouen des d’un petit homenatge a Tony Sheridan. |
El 7 |
|
|
|
El 7 és un enregistrament de l’actuació en directe que va tenir lloc el 13 de maig de 2011 al Centre Artesà Tradicionàrius de Gràcia.
Els 18 temes que formen el disc, editat per Satélite K, fan un repàs a la carrera musical d’Oriol Tramvia, doncs hi trobem cançons de totes les èpoques i de tots els treballs. |
Teatre
2015 Retaule de Sant Josep Oriol. Direcció: Miquel Agell. Basílica de Santa Maria del Pi.
2015 El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare. Direcció: Joan Ollé. Teatre Nacional de Catalunya.
2014 Un estiu amb Madonna d’Oriol Tramvia. Direcció: Iban Beltran i Teresa Petit. Círcol Maldà.
2013 Auca del Born de Jordi Casanovas. Direcció: Jordi Casanovas. El Born Centre Cultural.
2010 Les nits de la cúpula Direcció: Oriol Tramvia. Carpa Rambleros.
2008 El dia del Profeta de Joan Brossa. Direcció: Rosa Novell. Teatre Nacional de Catalunya.
2007 Lyophilisé llibret i direcció escènica: Gerard Guix; música i direcció musical: Ramon Ferrer. Castell de Montesquiu.
2002 Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Lliure.
2002 Gaudí, el musical de Barcelona de Jordi Galceran i Esteve Miralles, amb música d’Albert Guinovart. Direcció: Jose Antonio Gutiérrez i Elisa Crehuet. Barcelona Teatre Musical.
2001 La Mare Coratge i els seus fills de Bertolt Brecht. Direcció: Mario Gas. Teatre Nacional de Catalunya.
2000 El Malentès d’Albert Camus. Direcció: Antonio Simón. Teatre Tantarantana.
1995 Les cadires d’Eugen Ionescu. Direcció: Manuel Gausa. Sala Artenbrut.
1994 Otel·lo de William Shakespeare. Direcció: Mario Gas. Teatre Grec.
1993 Un arabesc a la pell de Lluís-Anton Baulenas. Direcció: Lluís-Anton Baulenas. Teatre Tantarantana.
1992 Ja no hi ha Tramvies (Els perills del tabac) d’Anton Txékhov. Adaptació: Santi Sans. Direcció: Vicky Peña. Fira Tàrrega.
1989 Dancing! De Helder Costa. Direcció: Helder Costa. Teatre Condal.
1986 El tango de Don Joan de Quim Monzó i Jérôme Savary. Direcció: Jérôme Savary. Teatre Romea.
1984 L’òpera dels 3 rals de Bertolt Brecht i Kurt Weill. Direcció: Mario Gas. Teatre Romea.
1983 Via 00 d’Oriol Tramvia i La Fura dels Baus. Direcció: Oriol Tramvia. Teatre Poliorama.
1983 Urfaust de Goethe. Direcció: Ricard Salvat. Paranimf de la Universitat de Barcelona.
1983 Delikatessen de La Cubana. Direcció: Jordi Millán. Espectacle itinerant.
1982 El príncep d’Homburg de Heinrich von Kleist. Direcció: Ricard Salvat. Teatre Romea.
1981 Els Beatles contra els Rolling Stones de Miguel Casamayor i Jordi Mesalles. Direcció: Jordi Mesalles. Teatre Romea.
1980 No vols tassa? Tassa i mitja de Companyia Roba Estesa i Oriol Tramvia. Direcció: Núria Massot. Cúpula Venus.
1977 Rocky Horror Picture Show adaptació de Narcís Comadira. Direcció: Ventura Pons. Teatre Romea.
Contractació
Cançons i poemes d’Oriol Tramvia
Espectacle basat en cançons d’Oriol Tramvia, on acompanyat amb la guitarra canta un número indeterminat de cançons. Al finalitzar explica com les ha fet, en clau d’humor, i dóna pas a una petita teatralització dels seus poemes.
Es necessari que en l’espai on es realitzi disposi d’un aparell reproductor de CD.
[Durada aproximada de 40 minuts]
Galeria
